ALICIA ASÍN

1. Com va entrar en aquesta empresa?

​

Libelium va ser fundada per Alicia Asín i el seu soci David Gascó en 2006. Va néixer com un projecte de fi de carrera sobre la Internet de les Coses (IoT per les seves sigles en anglès), que es va convertir en spin-*off de la Universitat de Saragossa.

“Vaig fundar Libelium amb David Gascó als 24 anys, mesos abans de presentar el meu projecte final de carrera en enginyeria informàtica. Des de llavors, tota la meva trajectòria ha estat vinculada a l'empresa, encara que de tant en tant ho compagini amb fer classes de màster o col·laborar amb blogs tecnològics. Libelium m'ha demostrat que tots els reptes poden superar-se i em continua ensenyant coses cada dia. De no haver emprès la meva pròpia empresa, dubto que hagués pogut veure tants aspectes diferents del món de l'empresa en 7 anys”

 

2. Com es va inspirar per a crear els sensors Libelium?

​

Libelium va néixer com el projecte de fi de carrera de David Gascón, cofundador de l'empresa. Tots dos ens coneixiem de la Facultat d'Enginyeria Informàtica de la Universitat de Saragossa. En culminar els estudis ens vam trobar amb un país en crisi, on calia compartir la responsabilitat de tirar-lo endavant, però també van albirar el que seria un món connectat plenament a internet, no només les persones sinó també el cotxe, el frigorífic, les cases, l'arbres, els rius…i vam concebre la idea de crear sensors i desplegar-los per qualsevol part perquè anessin proporcionant informació del món real a internet.

La inspiració per a la creació dels sensors de Libelium prové de la similitud del seu funcionament amb el comportament dels insectes. Les formigues que s'encarreguen de recopilar l'aliment es regeixen per uns desplaçaments que els permet economitzar el recorregut i fer el camí més curt. Per què no traslladar aquests algorismes als sensors per a estalviar i optimitzar els recursos? I no només vam adoptar els seus mecanismes sinó també el nom. La tecnologia de xarxes de sensors es basa en la comunicació dels insectes. Aquests envien petits missatges a través de l'eixam per repetició, la qual cosa és una forma de comunicació sense fil. De la mateixa manera, els nostres sensors transmeten dades de temperatura, humitat, gasos, soroll, radioactivitat, etc. Per això, ens va semblar bona idea nomenar l'empresa com un insecte i van guanyar les libèl·lules.

 

3. Creu que les dones estan infravalorades en aquest àmbit?

 

Les dones emprenedores continuen sent una minoria. Crec que on més importa fomentar la participació de la dona en el món empresarial és entre les nostres joves, des d'etapes primerenques, fins i tot des de la guarderia. Ensenyar-los que són capaços de qualsevol cosa i donar-los referents en tots els camps: empresa, alta direcció, esports, ciència, arts... Desgraciadament, crec que aquestes polítiques d'igualtat arriben tard quan les noies ja estan en la seva carrera professional. Cal impulsar el lideratge femení des d'edats primerenques.

Això podria dur-se a terme fomentant els estudis científics i tècnics entre les joves. Si volen dirigir les empreses del futur, han d'optar per aquesta via sense complexos. El camí serà dur, però han de visualitzar la meta com una cosa assolible. Cal donar-los referents de models d'èxit conreats a base de constància.

 

4. Des de quan està interessada en aquest tema?

Es parla molt de l'absència de dones en el sector tecnològic. Com a enginyera, emprenedora, jove i dona, sóc conscient que reuneixo moltes qualitats que no són molt comunes però el que és trist és que sigui «estrany» en un món cada vegada més tecnològic i en el qual es reclama major igualtat. M'agradaria ser el mirall perquè les joves que han de triar el seu futur professional vegin un model d'inspiració amb el qual aconseguir tot el que es proposin. Si volem aconseguir la igualtat salarial, les dones han d'optar als llocs de major responsabilitat en les empreses i això s'aconsegueix més fàcilment cursant estudis d'enginyeria i carreres cientificotècniques en aquest món que cada vegada és més digital.​

​

5. Els seus familiars sempre han estat d’acord amb el seu treball?

En lameva família sempre m’han donat suport. És molt important que els

teus pares no et posin cap barrera afegida a la dificultat que té muntar la teva pròpia empresa.​

​

6. Alguna vegada s'ha sentit inferior per ser dona en el món de la informàtica?

​

No, sempre he procurat que el meu treball es valorés per la seva qualitat i no pel fet de ser dona. El camí de l'emprenedoria està ple de sacrificis i de constant esforç per a aconseguir l'equilibri entre les corbes i els obstacles que cal superar diàriament.

 

7. Alguna vegada ha volgut renunciar al seu ús?

 

Definitivament no, malgrat els moments durs que he hagut de superar, com l'incendi de les nostres instal·lacions en 2014 o els resultats financers adversos al principi, aquests es veuen compensats amb la satisfacció d'haver construït una font de generació de riquesa i d'ocupació a Espanya. He après que res és etern, ni els sots són infranquejables ni els èxits et permeten relaxar-te, cal tenir estabilitat emocional quan es dirigeix una empresa.

​

8. Va ser molt difícil el procés de creació dels sensors?

​

Com qualsevol altre producte, és un treball constant i continu de millora. El nostre objectiu és créixer. Sobretot, ara estic treballant en la xarxa de serveis i a nivell de mercats volem consolidar la xarxa de distribució que estem creant a la regió d'Àsia-Pacífic, que és on veiem un major potencial de creixement en aquests moments.

 

9. Alguna vegada li han rebutjat en algun treball sol per ser dona sense veure les seves qualitats?

​

Afortunadament no.

​​

10. Què pensa sobre les noves generacions que neixen utilitzant les noves tecnologies (Generació Z)?

​

Hem d'inspirar a les noves generacions, és fonamental educar-los en un ús adequat i racional de les noves tecnologies. La participació i contribució en la recerca i innovació és fonamental per al creixement d'Europa.