1. ¿Com va aconseguir el lloc de presidenta de la Comissió Dones-COEINF del  Col·legi d'Enginyeria Informàtica de Catalunya?

Jo soc vicedegana de Big Data, Data Science i Intel.ligencia Artificial del Col.legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya des de fa algún temps, i fou iniciativa meva i per motivació personal, de proposar al degà del Col.legi la fundació de la Comissió

 

La proposta va ser molt ben acceptada perquè un dels objectius que m'interessa més és identificar quin és el teixit d'enginyeres  informàtiques de Catalunya (tan escasses) i per què hi ha a informàtica un percentatge de dones 4 punts per sota de Telecomunicacions, sostingut, i internacional, i ens proposem treballar en això en els propers temps


2.  ¿Per quin projecte va guanyar el premi Dona TIC?

Jo vaig guanyar el premi donaTIC 2018 en la categoria d'acadèmica/investigadora, així que suposo que és per la meva trajectòria professional en conjunt. Fou el degà del Col.legi que va presentar-me al premi. Però sí que és cert que entre d'altres mèrits, la fundació de dones COEINF es va mencionar també. Tot i així els premis donaTIC tenen una categoria específica on reconèixer projectes que posin en valor el paper de la dona en les TIC que és el premi a la millor iniciativa empresarial i que aquest any l'ha guanyat StrongHer de Nokia Spain SA pel seu programa intern de gènere.

  3. ¿Ha estat difícil arribar a la posició on està avui en dia laboralment?
 

Uy! siiiiii! Jo treballo com a professora universitària, i encara que estic en una universitat molt prestigiosa (la UPC), és una universitat pública, i per desgràcia, la universitat pública pateix d'una manca endèmica de recursos des de fa molts i molts anys que contaminen molt l'entorn i tot progrés és molt complicat

4.  ¿Els seus familiars sempre han estat d’acord amb el seu treball?

Si. Absolutament. Sobretot la mare, que era una dona espectacularment avençada al seu temps.

  5. Ha viscut alguna situació on es menyspreava o es tractava algú diferent  pel fet de ser dona?

Per desgràcia més de les que voldria.


6.  Com va començar en aquest món?

 

Doncs de dret! Jo soc natural de Figueres, molt lluny de Barcelona i en aquella època, un dels punts de Catalunya més allunyat de la Universitat. Moure's a estudiar carrera significava disposar d'una certa infrastructura que no es podia pas improvitzar. Així que vaig analitzar amb l'ajut de la mare amb molta antelació i molta calma quines carreres m'interessaven més i per quines estava més ben dotada i un any abans d'acabar la secundària ja havia decidit que estudiaria llicenciatura en informàtica a la UPC, que era l'únic lloc on fer-la en aquell moment, a part de l'Autònoma que era fora de la ciutat i als de províncies això no ens acabava de convèncer.

7. Què és el que més li va influir per decantar-se per la tecnologia?

A mi m'agradaven molt les lletres, i m'encantaven les matemàtiques. I la "madre superiora" del meu col.legi de primària s'entrevistava amb els pares quan havíem d'entrar a l'Institut i demanava una mica quines  intencions hi havia. De cap manera es va avenir a que jo estudiés dret, perquè va dir que això ho podia fer tothom i hi havia altres carreres que s'adaptaven millor a les meves possibilitats. Així que li vam fer cas i vam esbrinar quantíssimes carreres hi havia per fer. Un cop en aquest procés, llavors jo mateixa vaig decidir que si havia de deixar la família i anar-me'n a estudiar fora de casa, més valdria que fós per fer formar-me en alguna cosa que m'obrís les portes d'una professió prometedora, que jo pogués gaudir, i em permetés guanyar-me bé la vida.... però mai vaig pensar que acabaria a la universitat. De fet Figueres era un lloc ple de possibilitats per un informàtic de professió, des dels bancs, a les indústries.... però ja no hi vaig tornar mai a Figueres per treballar-hi...


8. Què diria a les dones que actualment volen estudiar i dedicar-se a la tecnologia?

Que no s'acovardeixin! que si els agrada la tecnologia es formin en aquest àmbit. Que d'aquí molt poquets anys hi haurà més d'un 80% de les professions que requeriran perfils tecnològics i que per estar integrada en el món laboral i ser independent econòmicament i, en conseqüència, lliures de governar les seves pròpies vides, i prendre decisions sobre el que es vol viure o no sense condicionants, la tecnologia es una aposta de futur inequívoca.

 

I també els diria una altra cosa relacionada amb la meva de professió, l'enginyeria informàtica, que és la que millor conec. És per tot arreu la informàtica... per tot.... I aquesta formació obre les portes per treballar en l'àmbit que més els agradi... des de la sanitat als avions passant pels jardins d'infància i la banca, o la sostenibilitat. M'agrada recitar el que vaig dir quan recollia el premi: "l'enginyeria informàtica és una bellissima professió que ajuda com poques a fer un món millor"

​

9. ¿Qué pensa sobre les noves generaciones que neixen utilitzant les noves tecnologies (Generació Z)?

 

Es fa difícil de respondre a aquesta pregunta. La tecnologia, com tot, és neutra. I depèn de quin ús li dones és un avantatge o un impediment. Els diria potser que no permetin que la tecnologia els impedeixi forjar relacions humanes presencials amb plenitud. Que la potència de les relacions humanes em sembla que la tecnologia no la pot substituir. Dit això, que s'aprofitin de tot el servei que la tecnologia posa al seu abast per guanyar qualitat de vida en tots els sentits.