WISIVILÍTZALES
Un projecte de la UPF
DANIELA TOST
Daniela Tost és, des de l’1 de febrer, la nova directora del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC. Ha pres el relleu de Pere Caminal, que ha ocupat aquest càrrec durant els darrers vuit anys.
És enginyera industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i doctora en l’especialitat d’informàtica per aquesta mateixa escola.
La seva activitat de recerca se centra en l’àrea de gràfics amb computadors, modelització i visualització de dades científiques i jocs seriosos (serious games). En aquesta mateixa línia d’investigació, Tost és responsable de la divisió d’informàtica gràfica i serious games del CREB. Actualment, és professora titular del Departament de Ciències de la Computació i imparteix docència a l’ETSEIB i a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB)
1. Quan va saber que volia dedicar-se a la biomedicina?
Per ser precisos em dedico a la bioenginyeria també anomenada TechMed, és a dir al desenvolupament de tecnologies per a solucionar problemes en l'àmbit de la salut. Per entendre'ns no fem un abordatge biològic dels problemes sinó enginyeria: hardware, software, materials, biomècanica ...etc. De formació sóc enginyera industrial i vaig fer el meu doctorat en l'àmbit de la informàtica, concretament en informàtica gràfica. Des del principi (fa més de 30 anys) vaig voler donar un sentit social a la meva recerca i per això em vaig interessar al camp biomèdic. Actualment em dedico al disseny d'algorismes per a la visualització d'imatges mèdiques 3D, els jocs anomenats "seriosos", per diagnosi, educació, rehabilitació i entrenament professional i la gamificació d'aplicacions.
2. Què van pensar els seus familiars sobre la seva decisió d’estudis?
Tinc la sort de pertànyer a una família en la que es dona molta importància als estudis. En tot moment els meus pares em van recolzar. Som 3 germanes, la primera també és enginyera industrial, la segona psiquiatra i després vinc jo.
3. Què és el que més li agrada de la seva feina?
La varietat d'activitats. Es té sovint la visió del professorat universitari com persones que donen quatre classes i passen el dia capficat en els llibres, però res més lluny de la realitat. Demanem projectes, fem convenis amb empreses, intentem estar implicats en activitats socials. El nostre dia a dia és estressant, però molt variat. També m'encanta està rodejada de persones joves i plenes de talent i il.lusió. Això et manté més jove... si més no d'esperit!
4. Quins objectius té respecte al seu futur professional? Què vol aconseguir?
Poder tirar endavant amb els meus projectes tot i les les enormes dificultats que això comporta. La universitat té tres problemes grans: manca de finançament, poc reconeixement i envelliment. Ni a Espanya ni a Catalunya s'ha fet una aposta real per la recerca i la transferència de coneixement. Dediquem més temps en aplicar per finançament i justificar despeses que a fer recerca i desenvolupament perquè el finançament que rebem és tan escàs que cal esgarrapar contínuament d'aquí i allà per poder fer coses. El segon problema és que la nostra activitat no està prou ben valorada. El sistema d'avaluació de la recerca està molt enfocat al nombre i prestigi de publicacions que fem, i no es valora l'impacte social de la nostra activitat. I a nivell social, qui coneix el que es fa a les universitats? Quantes notícies de ciència i tecnologia surten a les notícies? Qui les dona? Finalment, un problema molt greu de les universitats és l'envelliment del professorat. Ja fa uns quanta anys que les plantilles estan estancades i no entren joves investigadores i això és nefast tant per la docència com per la recerca i transferència.
5. S’ha trobat amb més dificultats que un home a alguna feina només pel fet de ser dona? Si és així, quina?
Directament no. En el sistema públic no hi ha discriminació per raó de gènere. No obstant, indirectament sí, com ho demostra el fet que el nombre de catedràtiques és sensiblement inferior al de catedràtics i que hi ha molt menys dones en lloc de poder a la Universitat que d'homes. Per la dones és molt més complicat compaginar la vida personal i professional. La cura dels fills i de la casa recau encara en bona mesura en nosaltres i, en una professió en la que per anar bé has de treballar 24hores al dia, això ens fa menys competitives que els homes.
6. Considera que hi ha desigualtat al món de la biomedicina entre homes i dones? Com ha evolucionat la quantitat de cada sexe en els últims anys?
En enginyeria el percentatge de dones és molt inferior al d'homes. A Industrials no arribem al 30% i a Informàtica som menys encara. Dins de l'enginyeria però, la part bio resulta més atractiva. A les meves classes de màster, arribem gairebé al 50%.
7. Al CREB, organització d’on és directora, hi ha més homes o més dones?
Hi ha molt més homes és clar, però he de dir que és un centre de recerca singular però hi ha gairebé tantes dones caps de divisió com homes. Tenim investigadores amb un prestigi internacional increïble com les doctores Maria de la Pau Ginebra (biomaterials), Alícia Casals (robòtica mèdica) i Mercè Ginjaume (radiacions ionitzants).
8. Com va arribar a ser directora del CREB?
Sóc la cap de la divisió d'Informàtica Gràfica des de fa anys. El director anterior en Pere Caminal m'ho va proposar i els altres membres hi van estar d'acord.
9. Què pensa sobre les noves generacions que neixen utilitzant les noves tecnologies (Generació Z)?
Que haureu de viure en un món molt complexe i desigual en el que hi haurà pocs llocs de treball. Així que quan més us formeu millor. Gairebé tothom de la vostra generació serà expert en l'ús de noves tecnologies, però pocs en el seu desenvolupament i menys encara seran capaços de reflexionar sobre les implicacions ètiques i polítiques del ús de tecnologia. Per ser lliures, us caldrà ser de l'altre costat de la barrera, dissenyant tecnologia i pensant sobre ella.